Temes de columna

De vegades tenim mil temes per exposar les nostres opinions o consideracions, però d’altres costa trobar un tema d’actualitat que pugui ser d’interès. Aquests dies de compres, dinars, sopars i germanor, no havia tingut temps de pensar sobre quin tema versaria la meva columna, així que aprofitant un llarg viatge en cotxe, vaig demanar als meus fills sobre què podia parlar. Pensava que els temes serien les vacances o els regals, però em vaig confondre. Un d’ells (són bessons) em va dir que escrivís sobre els valors del Nadal, el sentiment d’ajudar i d’estar amb la família, identificant així aquests dies amb tot el que normalment fem en família per passar aquestes festes. L’altre en va dir que parlés sobre la igualtat. No sabia a què es referia exactament, i li vaig preguntar què entenia ell per igualtat. Em va dir que igualtat era que els nens que volien joguines de nena poguessin tenir-los i jugar sense problemes, i que les nenes poguessin tenir joguines considerades de nen. Per ell, això era igualtat, la inexistència de joguines identificades per un rol masculí o femení. Realment no m’ho esperava, creia que els nens d’ara, de l’era de la tecnologia i amb tot al seu abast, vivien el Nadal d’una manera més materialista, però vaig poder comprovar clarament que no és així. Sembla que tot el que fem els adults i els valors que es transmeten a l’escola no els afecti, però de fet no és així. Els nens viuen i assimilen el que fem i diem els adults. Les converses i el que els expliquem van formant a poc a poc els seus pensaments i la seva manera d’entendre la vida. No hem de pensar que són petits per ensenyar-los el que existeix arreu del món. Aquesta falsa protecció no els afavoreix. Existeix pobresa, drogues, alcohol i gent malalta. Han de saber que a Andorra viuen protegits i allunyats de moltes coses i que, si bé han de saber valorar el que tenen, també han de conèixer la realitat del nostre món. Ensenyar és engrandir.