Les set claus
L'efecte Goya
Aquests postulats i prolegòmens fan preveure una campanya electoral duríssima
Estàvem acostumats a un estil ben característic i rodat, amb uns textos densos, redactats des de la superioritat i refregant-nos tota la seva sapiència, que confesso que és molta, i els seus coneixements erudits guarnits amb les cites ad hoc grandiloqüents i pertinents però. Comparteixo la frase que li atorga un lector al Diari digital: “Al senyor Ferran Goya li encanta mostrar paquet intel·lectual i cultural.” Ja m’havia familiaritzat amb la seva tendència literària i reconec ser un fan dels seus compostos que llegeixo i rellegeixo al vespre, perquè de dia se’m faria de nit. De cop i volta, però, en Ferran canvia de registre, prem l’accelerador i en un tuit demolidor tracta els seus adversaris de “remugants bovins” i de “ramat ben encebat”. Lleig, molt lleig, baix, molt baix, considerant la talla intel·lectual del personatge, que no requereix burlar-se amb menyspreu insultant per atacar els contrincants polítics, tenint a l’abast un vocabulari desbordant de riquesa literària que sap utilitzar amb ironia i finezza quan vol. Prou sabem que en Ferran és un pistoler que dispara amb bala (literària) des de la seva jerarquia d’enfant terrible i des de la seva talaia de la gauche divine. Aquests postulats i prolegòmens fan preveure una campanya electoral duríssima, en què cadascú haurà de decidir i posicionar-se, marcant els límits i les línies vermelles. En Ferran ha anat lluny, molt lluny, se’n va adonar i va apuntar subtilment que l’adversari va mancat de sentit de l’humor, tot i que val a dir que es va disculpar ràpidament, com a bon jan que és. Com diu el refrany castellà lo cortés no quita lo valiente. Em sorprendrà sempre en Ferran, quan diu que va escriure l’elaborat tuit des d’un aeroport internacional dels Països Baixos. Aquesta manifestació trenca definitivament amb la seva insolent dominació, ja que a Andorra tots els seus adversaris estan gairebé a uns mil metres de desnivell positiu.