Afilar la destral

Diu un antic conte que un grup de llenyataires estava tallant arbres en un bosc dia rere dia, sense parar. Cada jornada s’aixecaven abans i se n’anaven a dormir més tard i, no obstant això, cada vegada tallaven menys arbres. Van assumir que la seva falta d’eficàcia es devia al fet que sens dubte a mesura que avançaven per l’interior del bosc els arbres per alguna raó desconeguda adquirien una major duresa. Només un entre ells tallava més arbres que ningú, tot i que ni era el que se n’anava a dormir més tard ni el que s’aixecava més d’hora. A més, per a major sorpresa de tots, cada dia desapareixia durant mitja hora. Entre els seus companys circulaven tota classe de teories, des que tenia sort perquè li tocaven els arbres més tous, fins que era més fort del que semblava. Al final, un d’ells, en lloc de seguir fent judicis, decidí fer-li una pregunta per esbrinar en què invertia el temps quan no estava amb els altres. La resposta, de tan evident que era, havia estat obviada: “Durant aquests minuts em dedico a afilar la meva destral.”

La improvisació és mala consellera. Quants fracassos hem tingut a la nostra vida per no haver-nos preparat adequadament? I quants èxits hem assaborit quan hem dedicat el temps necessari a treballar a consciència allò que preteníem? Si dediquem una part del nostre temps a reflexionar, a pensar i a preparar, tindrem moltes més garanties d’èxit que si no ho fem. No hi ha forma més eficient de convèncer que mostrant la preparació, la convicció i la seguretat en els plantejaments i en la proposta. Per tant, et convido a no improvisar.

T’aconsello que dediquis quatre hores a esmolar la destral i dues a tallar l’arbre. Una anàlisi profunda de la situació que has de tractar i una proposta madurada i afinada t’ajudaran molt més del que penses per aconseguir que els teus objectius es converteixin en tot un èxit. No deixis de provar-ho.