S'acaba el mandat

Encetem un nou any amb molta activitat política. Amb la data ja anunciada de les eleccions, comença el compte enrere d’un trimestre que promet ser intens. Si escoltem el partit polític al poder, pretén aprofitar el poc temps que li queda per fer una llista ben extensa i pretensiosa d’accions: aprovar la llei del pressupost i la llei de reforma de la funció pública, entre altres textos legislatius que els demòcrates han demanat que Sindicatura n’accepti el procediment d’urgència.

Amb la massiva manifestació en contra de la reforma laboral de fa unes setmanes, es van evidenciar les dificultats de la classe mitjana del nostre país i altres problemàtiques, paleses des de fa molts dies, com són les dificultats per a l’habitatge o les baixes pensions. La reacció del nostre cap de Govern va ser immediata; amb el compromís de buscar mesures consensuades amb els agents econòmics i socials, per millorar el poder adquisitiu de la classe mitjana. Aquests deures s’afegeixen, doncs, a l’extensa llista de tasques que els demòcrates desitgen fer abans de finalitzar el mandat. Vuit anys de majoria donen per a molt. Pretendre afrontar totes aquestes serioses i complexes qüestions, poques setmanes abans de dissoldre el Consell General, té moltes interpretacions possibles: voler fer passar a darrer moment algunes mesures impopulars, contrarestar la lentitud parlamentària, calmar l’opinió pública amb algunes promeses de darrera hora o simple electoralisme, entre altres. Veurem com avancen les notícies polítiques d’aquest trimestre i ja veurem què quedarà de tots aquests propòsits. Soc del parer que la feina ben feta requereix un temps de reflexió i de debat i que fer les coses a dar­rera hora i a correcuita no sempre és garantia de qualitat. De temps n’hi ha hagut, i sobradament. De ben segur que l’opinió pública no quedarà indiferent amb aquestes maniobres de darrer moment i cadascú ja en farà la seva lectura.