Això ja ho faré demà

Quantes vegades hem pensat que hem de fer una tasca però finalment la deixem per a més endavant? Com a tot, a aquesta conducta tan habitual li han posat nom. És l’acció de procrastinar (del llatí cras que significa demà o endavant). Sí, sí, sona fatal, jo procrastino, tu procrastines i ell procrastina.

Són feines que no ens resulten agradables, però que sabem que hem de fer i que finalment fem, però patint culpabilitat i ansietat els dies que sabem que tenim allò pendent. La procrastinació com a costum pot portar a la dependència de certs estímuls com el de navegar per Internet, sortir de compres o menjar de forma compulsiva, entre d’altres. L’acte que es posposa pot ésser percebut com a difícil, tediós o avorrit, és a dir, estressant, per la qual cosa la persona es convenç a si mateixa i justifica deixar-lo per al futur. I a sobre ara que tornem després d’uns dies de vacances, encara pitjor... ens costa agafar el ritme i centrar-nos de debò. Si bé el primer dia és bastant complicat, i realment ens podem dedicar a assenyalar al calendari quines són les pròximes vacances o ponts que podem agafar, no pot passar del segon dia que hi hem de posar remei. Si us serveix d’ajut us puc dir coses que normalment faig i em funcionen. Primer de tot faig una llista amb totes les coses que he de fer per odre de prioritat, en un full on puc anant ratllant les coses finalitzades. Com que no sempre és fàcil seguir l’ordre establert, quan tinc temptacions de no fer la tasca que he de fer intento no fer res més. És a dir, no substitueixo el que he de fer per menjar, navegar o fer una altra activitat de la llista. No faig res. Espero, penso, fins que torno a concentrar-me i porto a terme allò que m’he proposat com a prioritari. No penseu que és una pèrdua de temps, ja que es tracta d’agafar el control del teu cervell. Després de l’entrenament, quan hagis de fer alguna cosa, senzillament la faràs. Finalment, tot es podria resumir en el vell i conegut refrany: “No deixis per demà el que puguis fer avui.”