Defensar la nostra sobirania

El tractat d’associació d’An-dor­ra amb la Unió Europea (UE), tal com l’ha negociat el Govern, comporta una important cessió de sobirania per al nostre país. Si li fem passar un test al document que s’ha estat negociant, podem afirmar –sense lloc a dubte– que la nota que posem als negociadors andor­rans és un suspens en la defensa de la sobirania del nostre país.

En qualsevol tractat internacional entre un país i una organització internacional el capítol més important és el marc institucional. Només cal analitzar-lo per deternimar si ambdues parts es troben al mateix nivell o si una té una posició dominant o preeminent respecte de l’altra. Per tant, és obvi que no es pot fer cap mena de concessió en aquest capítol del conveni internacional.

No negociar bé el marc institucional ens pot acabar passant factura, deixant el nostre país sotmès totalment a la Unió Europea. Aquest és un risc que no ens podem permetre assumir.

Per aquest motiu, cal ser molt curós definint quines seran les regles que s’hauran de respectar per les dues parts durant tota la vida del tractat amb Brussel·les.

Per això, és cabdal que el comitè d’associació –que vetllarà pel compliment del tractat– sigui decisori i no dialogant com vol la Unió Europea. Només així es podrà garantir la sobirania del nostre país, ja que les decisions acordades s’hauran d’adoptar per unanimitat i consens entre la Unió Europea i Andorra.

El redactat del text, que vaig tenir l’oportunitat de revisar en el seu dia, és extremament perillós i perjudicial per al nostre país i ho percebo com una cessió injustificada total i absoluta de sobirania d’Andor­ra a favor de la Unió Europea. Per evitar-ho, els Coprínceps, consellers generals, grups polítics i tots nosaltres haurem d’estar molt vigilants, està en joc el nostre futur com a Estat sobirà.

*Alfons Clavera, President comitè d’Escaldes L’A