Diferència i diversitat

Quan parlem de persones amb diversitat funcional no parlem de menys capacitats, vàlua o de limitacions, sinó que fem referència al fet que hi ha una diversitat de situacions i de formes de funcionar. El fet es produeix igual: qui necessita anar d’un lloc a un altre ho fa amb bastó, crosses, caminadors o cadira de rodes; qui ha de comunicar-se ho fa en llengua de signes o bé amb un comunicador; qui necessita llegir ho fa en braille, amb ulleres d’augment o amb lupa, però el fet és que llegeix. El concepte diversitat funcional ha evolucionat durant les darreres dècades i ha passat d’un plantejament centrat en l’assistència i la recuperació de capacitats funcionals a un altre basat no solament en la igualtat, sinó en l’equitat d’oportunitats i en la participació de les persones amb diversitat funcional en tots els aspectes de la vida. Educar en la diversitat és una manera que ofereix les eines per resoldre conflictes en aquest àmbit a través del diàleg i la comunicació, defensant el respecte per les diferents maneres i formes de ser de la persona o l’individu. Promoure el reconeixement de les capacitats, els mèrits i les habilitats de les persones amb diversitat funcional i de les seves aportacions a la societat. Treballar la diversitat funcional des de diferents vessants: l’emocional, diferència i diversitat, diversitat funcional física, sensorial, intel·lectual i trastorns de salut mental. Fomentar actituds receptives i positives, respecte a les persones amb diversitat funcional, i promoure la inclusió sense barreres mentals ni físiques. Tots estem dins la mateixa societat, en formem part amb diferents maneres de funcionar, inclús de veure-la. Encara ens basem en models que no tenen res a veure amb la inclusió i l’equitat d’oportunitats. És imperant i encara domina aquesta actitud. Ens hem d’adonar que hi ha moltes coses que ens uneixen. Tots vivim al mateix món i el dret és de tots. Trencar aquestes barreres que encara perduren és feina de tots.