Homenatge a la vida

Tinc la gran sort de tenir fantàstics amics. Amics d’aquells que no únicament t’acompanyen en el camí de la vida, sinó que sovint t’il·lustren i comparteixen amb tu les seves millors vivències, pensaments i reflexions. Avui he rebut un whatsapp d'en Jordi Macià, que em feia partícip d'un text que no té desperdici i que reprodueixo textualment en aquesta columna:

“Que els teus despertars et despertin. I que en despertar-te, el dia que comença t'entusiasmi. I que mai es transformin en rutinaris els raigs de sol que es filtren per la teva finestra a cada nova albada. I que tinguis la lucidesa de concentrar-te i de rescatar el més positiu de cada persona que es creui en el teu camí. I que no t'oblidis d'assaborir el menjar, detingudament, encara que només es tracti de pa i aigua. I que trobis algun moment durant el dia, encara que sigui curt i breu, per elevar la teva mirada cap a l'Alt i agrair, pel miracle de la salut, aquest misteri i fantàstic equilibri intern. I que aconsegueixis expressar l'amor que sents pels teus éssers estimats I que els teus braços abracin. I que els teus petons besin. I que els capvespres et sorprenguin i que mai deixin de meravellar-te. I que arribis cansat i satisfet a la nit per la tasca satisfactòria realitzada durant el dia. I que el teu somni sigui tranquil, reparador i sense sobresalts. I que no confonguis la teva feina amb la teva vida, ni tampoc el valor de les coses amb el seu preu. I que no et creguis més que ningú, perquè només els ignorants desconeixen que no som més que pols i cendra. I que no t'oblidis, ni per un instant, que cada segon de vida és un regal, un obsequi, i que, si fóssim realment valents, ballaríem i cantaríem d'alegria en prendre consciència d'això”.

Un fantàstic homenatge al misteri de la vida que ens acull, ens abraça i ens beneeix. Gràcies Jordi.