Complementaris

He tingut l’ocasió de participar en el curs de cooperació internacional i voluntariat que ja fa sis edicions que organitza la Universitat d’Andorra. Un dels seus objectius és que els assistents coneguin diferents ONG que treballen des d’Andorra. Hi han passat des d’organitzacions internacionals i amb projectes globals com la Creu Roja o l’Unicef fins a entitats amb programes més concrets com Obrim-los, Obrim-les centrats en els refugiats o Fundació Ibo amb iniciatives de desenvolupament a l’illa d’Ibo, a Moçambic.

Va ser interessant el debat sobre quines treballen millor, si les grans o les petites, si es pot dir així. La conclusió va ser que són complementàries i que han de col·laborar si es volen assolir resultats per a les persones beneficiàries dels seus projectes.

Un representant de l’Unicef que vaig conèixer a la República del Congo, i que era metge de formació, em va dir que exercint la medicina només ajudaria uns quants nens, però treballant per a l’Unicef en salvaria la vida a milions, a tots els infants d’un país. Aquesta frase explica de manera breu com treballen l’Unicef i les organitzacions internacionals: encaren els projectes de manera global advocant per lleis que protegeixen tots i cadascun dels infants o subministrant les vacunes per a una campanya nacional. Però no s’obtindrien resultats si no es comptés amb el suport de les ONG locals, que són les que estan en contacte directe amb els beneficiaris, que són els que posen les vacunes o els que fan de professors en espais temporals durant una emergència.

Des de l’Unicef poques vegades sabrem el nom d’aquell nen o nena al qual haurem ajudat, cosa que sí que podran fer ONG més petites com Cooperand o Infants del Món, però sí que sabem que gràcies a la nostra tasca la mortalitat infantil s’està reduint o que avui en dia hi ha més nens i nenes a l’escola que mai abans. L’important és sumar, perquè només entre tots podrem canviar el món perquè millori.