Visca la neu!

Si analitzem l’efecte que provoca la neu sobre la població andorrana es pot perfectament parlar d’emocions antagòniques i, fins i tot, contradictòries. M’explico. Fins dimarts de la setmana passada podíem dividir les opinions en dos grans grups. El primer, és a dir, la major part de nosaltres, es queixava de la manca de neu i de les conseqüències que se’n deriven (com ara la baixada del turisme, de les vendes i de les pernoctacions als hotels, l’estat límit de les pistes d’esquí –“no sé com s’ho faran per aguantar tota la temporada si no neva...”–, el fet de no poder practicar l’esquí de muntanya fora dels dominis esquiables, etcètera), i el segon, més minoritari, aplaudia que la meteorologia sigui tan adversa i que en ple hivern es pugui gaudir d’un temps de tardor (ja que, com ho heu entès, no els agrada ni la neu ni l’hivern, i em demano què fan vivint en un país d’alta muntanya com Andorra). Fins aquí podíem parlar d’emocions antagòniques. A partir de dimecres, però, amb l’arribada (massiva) de la neu, un tercer grup va veure la llum, provinent de l’escissió dels amants de l’hivern. En efecte, una part dels fervents defensors de la neu van decidir canviar de camp i van començar a queixar-se de les implicacions negatives d’una gran nevada: caos circulatori, vehicles parats al mig de la carretera i no equipats, accidents múltiples o voreres no netejades i perilloses. Aquest tercer grup, que anomenaré el de les emocions contradictòries, es fa cada dia més gran (i quan escric aquestes línies, que miro fora i veig que neva cada vegada més, m’imagino amb quina velocitat va creixent). Tot això per finalment mostrar que la neu és una font d’emocions, siguin alegres, funestes, contradictòries o antagòniques, i que no deixa ningú neutre. És una de les riqueses del nostre país (com a mínim alguns mesos de l’any) i l’hem de valorar sota aquesta mirada, ja que sense neu... Andorra no seria la mateixa!