Viure el present

El Dalai Lama, líder inspirador de la cultura i religió budista, va sentenciar: “El que més em sorprèn de l’home occidental és que perd la salut per guanyar diners, i després perd els diners per recuperar la salut. I per pensar ansiosament en el futur no gaudeix del present, per la qual cosa no viu ni el present ni el futur. I viu com si no hagués de morir mai, i mor com si mai hagués viscut.”

Alguns dies tinc la sensació que som gossos llebrers empaitant una llebre en una carrera que mai guanyarem. Algunes estones penso que volem consumir la vida sense assaborir-la intensament, sense valorar tot allò que hem aconseguit amb el nostre esforç al llarg dels dies i dels anys. I no em refereixo únicament a les coses materials, que també, sinó a tot allò que és infinitament més important: la família, els amics, el treball, la cultura, el lleure, la formació… Vivim en un món excessivament accelerat. I sovint vivim sense pensar. Reflexionem poc i no dediquem minuts a decidir què volem realment. I molts matins ens deixem envair per una maleïda rutina que ens té segrestats.

Sovint ens deixem portar i acabem fent el que pensem que els altres esperen de nosaltres i no el que realment nosaltres volem fer i ens convé. Valorem excessivament el passat i ens preocupem en excés pel futur, deixant d’assaborir el fantàstic elixir del present. Està molt bé i és honest aspirar a més, a tenir més, a viure millor, més confortable, a tenir una vida plena d’alegries, plaers i comoditats, però fer-ho acceleradament no ens conduirà a ser més feliços. Un dels grans ancoratges d’una vida feliç és el d’assaborir el present amb intensitat, intentant xuclar-li cada segon el millor que està disposat a donar-te.

Jean de la Bruyère va dir: “Només hi ha tres esdeveniments importants a la vida: néixer, viure i morir. No sentim el primer, sofrim en morir i massa sovint ens oblidem de viure.”