Trobaran tots el seu lloc?

La precampanya està desbocada com un cavall al galop muntanya avall. S’ha anat dibuixant des de fa mesos un escenari per al 7 d’abril, teòric fins ara, ben singular. Mai no havíem tingut els electors una oferta tan nodrida de llistes nacionals, si és que, finalment, totes sis (cinc ja fins i tot amb líder designat) acaben confirmant la seva presència a la línia de sortida. Sense oblidar que encara poden ser set, en cas que Podem Andorra acabi plasmant en un compromís el que ara, entenc, és una intenció. Podrien ser set candidatures, doncs, a repartir-se amb les fórmules, ponderacions i percentatges mínims previstos els catorze consellers de la circumscripció nacional. Aquesta llarga llista de llistes pot ser analitzada des d’òptiques diferents. Des de la motivació de molts per allò de participar en la cosa pública fins a la crisi del sistema de partits, que molts afirmen, hi ha un munt de possibles raons a l’escenari que se’ns presentarà d’aquí a poc més de dos mesos. Ara bé, tots trobaran el seu lloc? El ‘nínxol de mercat’ en termes de màrqueting. Sabran com rascar vots de sota les pedres davant un panorama que proposarà moltes similituds programàtiques? Només ho sabrem la nit en qüestió. Però si donem per bo el raonament, hi ha dos aspectes que des del meu punt de vista seran cabdals. Si sempre són les que determinen al final les majories, entenc que enguany el resultat de les territorials serà l’eix sobre el qual caldrà analitzar els resultats i la majoria o majories. I un segon detall. Tots ens omplim la boca dient que el programa és el més important, però amb l’escenari atapeït que sembla que tindrem, la figura del líder pot ser determinant per la seva capacitat de motivar l’electorat. No hauríem d’oblidar que només el 65,62 per cent del cens cridat a les urnes el 2015 hi va prendre part. Qui trobi la fórmula màgica per evitar aquest absentisme serà, ben segur, un dels grans protagonistes dels comicis.