Reivindiquem-nos !

En un recent programa matinal de la ràdio nacional, la consellera general Carine Montaner, per justificar la necessitat de “guardar” el coprincipat davant la despenalització de l’avortament, va afirmar que el desenvolupament econòmic d’Andorra ha estat gràcies als prelats d’Urgell i que a més, concretament, amb el Pessebre vivent el 1955 el bisbe va tenir un paper actiu per “fer pujar espanyols per veure’l” com si del gerent d’Andorra Turisme es tractés. No sé si es tracta de la improvisació del moment o del desconeixement. L’obtenció de privilegis dels països veïns van permetre, al llarg dels segles, que Andorra sobrevisqués i els que feien referència al lliure trànsit de mercaderies i mesures duaneres van ser crucials per la transformació econòmica del nostre país. Aquests estats, via els coprínceps, van proporcionar també un conjunt de serveis i infraestructures que han sigut bàsics per a la nostra evolució i que la societat andorrana va saber aprofitar.

Als anys cinquanta, el Consell General anirà assumint la modernització que imposaven els nous temps: es necessiten escoles, hospitals, cal atendre els visitants i modernitzar les comunicacions, regular els drets laborals,... És una època de benestar i de progrés gràcies als canvis que es produïren a Espanya i França. El comerç al detall es converteix en un dels pilars bàsics en què es fonamenta l’economia andorrana de les properes dècades i la plaça financera es consolida. El turisme d’hivern es potencia amb la pràctica de l’esquí (telesquí del Pas de la Casa al Coll Blanc i amb el projecte de telesquí a Arinsal).

I tot això no sense enfrontaments amb els coprínceps per la gestió de les llicències d’exportació o per les grans concessions: les ràdios i FHASA, que es traduiran en reivindicacions sobiranistes que serviran per impulsar el procés de reforma institucional... estarem en una conjuntura d’empoderament semblant?