Innovació educativa

Molts sistemes educatius han pres consciència, des de ja fa cert temps, de la necessitat de reinventar-se per adaptar-se als constants i accelerats canvis que estem vivint a la nostra societat. La innovació ha de permetre garantir que els estudiants d’avui estiguin preparats per al futur incert que els espera i per poder realitzar unes feines que encara s’han d’inventar. Els centres educatius s’esforcen perquè els alumnes adquireixin, avui, unes habilitats per adaptar-se als canvis i a les noves oportunitats que tindran l’endemà. Habilitats com poden ser la capacitat de resoldre problemes, el pensament crític, les habilitats interpersonals per poder ser empàtic, col·laboratiu o saber treballar en equip, entre d’altres.

Afortunadament, el sistema educatiu andorrà també té clara la necessitat d’innovar i així ho demostra amb les actuals reformes i iniciatives, que pretenen anar en aquesta línia.

La innovació implica canviar els models pedagògics, les metodologies, els espais físics i tecnològics. Algunes escoles han optat per suprimir assignatures, canviar els llibres per tauletes, canviar els espais físics de les aules, treballar en grups cooperatius, per projectes, disminuir o eliminar els deures, etcètera.

Però no tot el que aparenta ser innovació ho és. En algunes ocasions només es tracta d’accions noves amb cert component de màrqueting. Només és innovació el que realment aporta valor per als alumnes, amb uns resultats educatius contrastats, amb una millora real de l’ensenyament-aprenentatge, i que garanteix que els estudiants tindran millors habilitats en el futur. Caldria sistematitzar l’avaluació dels impactes de les iniciatives innovadores, amb una base científica, per determinar si realment millora l’educació. Però això requereix uns recursos humans, uns recursos econòmics i sobretot temps. Un temps valuós en el gran repte d’innovar a contracorrent dels accelerats canvis de la societat.