Saber llegir

Mai em cansaré de predicar els innombrables beneficis de la lectura. Un llibre sí que és un tresor, una aventura, un sentiment. Llegir a diari és un hàbit que estimula el cervell i que ens proporciona uns coneixements que desenvolupem cada dia. A banda de la cultura que ens puguin proporcionar els continguts, l’ortografia i la comprensió dels textos són bàsics.

I no, no val a dir que et passes el dia llegint, escrivint i enviant whatsapps, perquè sincerament és precisament aquí on es veuen els dèficits ortogràfics i els recursos estilístics més limitats.

Però no només en aquesta aplicació queden reflectides les mancances gramaticals que tenim, sinó que darrerament hem pogut constatar com també aquest desinterès per la lectura deu ser –dic jo– la raó per la qual hi ha una més que manifesta manca de comprensió dels textos, ja siguin lleis o adjudicacions de concursos públics.

Sí, sí, ara podem trobar lleis aprovades sense clara data d’entrada en vigor, o bé adjudicar concursos públics sense llegir, entendre o sense voler entendre’n les característiques i especificitats de les ofertes que es presenten.

De no ser així, és impossible. Ha de ser sens dubtes un error de comprensió a l’hora de llegir i d’entendre les ofertes dels licitadors que es presenten, perquè si no és difícil arribar a copsar que passem d’haver pogut tenir un lloc per jugar a la ruleta, un fantàstic edifici com un núvol de vidre, una innovadora clínica de fertilitat, un magnífic heliport o no tenir cues per sortir del país... a no tenir res.

No es pot pretendre seriosament que la població faci un esforç de comprensió per tal d’entendre que els projectes no es faran aquesta legislatura però sí la propera, en què es reservaran partides pressupostàries a l’efecte. És difícil pensar que no hi ha interessos polítics, que no existeix un rerefons que desconeixem... Per això em pregunto, a qui es pretén enganyar?