Distribució de la riquesa

El Govern i els empresaris són responsables de la situació social greument degradada del país. A partir de l’1 de gener del 2019, el Govern ha optat per augmentar el salari mínim interprofessional només un 1,5% i es fixa en 1.033,07, aproximadament 15 euros al mes. Aquesta negativa a revalorar el salari mínim i en general la resta de salaris i pensions és un insult als treballadors i a les seves famílies. És un mitjà utilitzat per evitar una distribució equitativa de la riquesa creada pel treball. Aquesta situació també reforçarà la discriminació entre dones i homes. Ja que la majoria de les dones cobren el salari mínim interprofessional. El Govern Andorra podria seguir l’exemple d’Espanya, on el salari mínim acaba d’augmentar en un 22%. O bé de França, amb un salari mínim de 1.521 euros al mes i que està generant les protestes ciutadanes dels francesos (Armilles Grogues). Cal redistribuir la riquesa, cal que la classe mitjana pugui recuperar el poder adquisitiu que ha estat congelat en detriment del cost de la vida, amb les polítiques de contenció que han portat la societat andorrana a la situació crítica actual. Hem de sortir de la precarietat social i laboral en la qual estem immersos i això només es podrà aconseguir amb un canvi de rumb polític que situï les persones al centre de les prioritats. És necessari l’equilibri entre salaris i cost de la vida, buscant la conciliació de la vida laboral i personal. Es tracta d’aconseguir una harmonització entre els empleats i les empreses, ja que aquesta situació contribuirà als bons resultats. Aconseguir nivells satisfactoris de motivació entre els empleats farà que la seva implicació sigui molt més important amb l’empresa, que es traduirà en molts més bons resultats. Andorra ha d’apostar per la qualitat i el servei i els treballadors són el primer actiu i les primeres persones que es troben els clients de les empreses andorranes.