Successions a Espanya

La normativa espanyola que regula l’Impost sobre Successions o Donacions (ISD) és contrària a la normativa de la Unió Europea. Així de directa es mostra la Dirección General de Tributos espanyola (DGT) en l’anàlisi d’una successió en què el causant era resident fiscal a Andorra i l’hereu a Es- panya.

La legislació espanyola, encara avui dia, diferencia entre successions i donacions en què alguna de les parts que intervé és resident fiscal a Espanya o a algun país de la Unió Europea (UE) o de l’Espai Econòmic Europeu (EEE), d’aquelles en què intervé un resident fiscal d’algun país aliè a dits territoris.

Val a dir que l’actual redacció de la Llei espanyola (que equipara els residents fiscals espanyols als de l’UE i l’EEE) és fruit d’una sentència del TJUE del 2014, que va considerar la legislació espanyola contrària al principi de llibertat de moviment de capitals.

Doncs bé, arrel de dues sentències del Tribunal Suprem Espanyol del passat 2018 i d’una recent resposta de la DGT de l’11 de desembre passat, es posa de manifest que, encara que no s’hagi produït un canvi legislatiu en aquesta direcció, el principi de llibertat de moviment de capitals consagrat a nivell comunitari també ha de resultar d’aplicació als residents fiscals en països tercers a l’EEE.

L’esmentat pronunciament de la DGT estableix, en un supòsit en el qual un resident fiscal espanyol hereti una sèrie d’actius d’un resident fiscal andorrà, que pot resultar d’aplicació la normativa de la Comunitat Autònoma on resideixi l’hereu, no havent de tributar per l’Impost sobre Successions i Donacions d’acord amb la normativa estatal (sempre més dura que les autonòmiques), tal com es desprèn de la redacció vigent de la Llei.

Si bé cal tenir present que la Llei espanyola encara no s’ha vist modificada, aquests pronunciaments són bones notícies per als residents fiscals andorrans i, alhora, un raig de sentit comú en matèria de successions a Espanya.

*Vladimir Fernández Armengol, Soci de Crowe