Les nostres limitacions

Paraules com seny, prudència i neutralitat han desaparegut dels nostres debats nacionals. Però penso que continua sent útil fer-ne mostra. Fent-ne aplicació dins de la divisa d’actuació andorrana; d’aquella en la qual fer l’andorrà vol dir no comprometre’s quan no fa falta, i ser llest, vigilant, discret i mesurat.

M’ha costat de creure que aquests dies passats Andorra s’hagi pronunciat tan ràpidament, per dir-ho d’una manera suau, a favor de la reconeixença de Juan Guaidó com a president de Veneçuela. I, per més que m’ho pregunti, no aconsegueixo veure per quina raó s’ha fet.

M’esglaia que el reconeixement s’hagi portat a terme per l’executiu amb l’aval de la junta de presidents del Consell General. Costa entendre-ho, sobretot amb vista a la Cimera Iberoamericana en què el nostre país serà l’amfitrió.

Que les males condicions de vida de Veneçuela ens interpel·lin i ens commoguin és una cosa. Però que en moments prou difícils per a nosaltres prenguem posició de part pronunciant-nos en un afer on no fem cap falta, intentant donar lliçons a tercers quan no volem que ens en donin a nos­altres, no sembla gens adequat. Ara que al nostre país se sent parlar de circumstàncies financeres relacionades amb Veneçuela, era el moment d’actuar amb diplomàcia.

Si volem ser un oasi de pau, un lloc d’escapada, un país d’acolliment i seu d’organismes internacionals per a l’entesa en conflictes polítics, aquest no és el camí. Així, cada cop que sigui possible, o que no faci falta, crec que és millor evitar d’ocupar-se d’aspectes aliens i concentrar-nos en els nostres. Sense que això sigui cap mostra d’egoisme. El nostre equilibri també és fràgil i consolidar-lo passa més per la cohesió interna basada en aquelles línies d’identitat que ens uneixen que no pas per donar suports externs que, lluny de ser beneficiosos, sempre ens dividiran.

Fem de les nostres limitacions la nostra força!