La vida és un 'challenge'

La zona de confort és un terme que ens deixa la psicologia i que, de cop i volta, faculta els experts en l’art del diagnòstic de butxaca a convidar-nos-en a sortir. És un concepte de moda, com ho van ser en el seu dia empatia o resiliència. La zona de confort, però, té un problema i és que no ven o, si més no, no ens ven a nosaltres com a producte. El punt de partida és que un individu gris, apàtic i passiu és avorrit i cal tractar amb urgència el seu buit existencial. Necessita un challenge!

L’anglicisme challenge, desafiament, s’ha incorporat al lèxic a ritme de carrera. De fet, forma part del nom comercial de curses de resistència que apleguen corredors amateurs i professionals sota l’epígraf finisher. Córrer, pedalar, nedar, aixecar pes, pujar una corda o arrossegar tràilers de gran tonatge amb la punta del nas és una manera de sortir de la zona de confort. Ara bé, no tot­hom està preparat per fer-ho a cop de múscul, de fons, o d’envà nasal i els menys atlètics s’han de conformar amb challenges domèstics, que canvien la medalla pel moment de glòria a les xarxes. Només cal etiquetar la imatge amb el coixinet i el nom del repte. Els algoritmes fan la resta. Superat el #mannequinchallenge, les opcions són diverses: l’#unicornchallenge convida a esclafar un con de gelat al front que simula una banya; el #delleallichallenge, a encerclar l’ull amb l’índex i el polze; el #birdboxchallenge, a caminar amb els ulls tapats; el #tidepodchallenge, a ingerir detergent; el #kikichallenge, a saltar del cotxe a ritme de rap; l’#icebucketchallenge, a mullar-nos amb aigua congelada; el #firechallenge, a ruixar-nos alcohol i calar-nos foc, i el #condomchallenge, a llançar al cap d’algú un preservatiu ple d’aigua. La llista és infinita i qui no té challenge és perquè no vol. També hi ha casos documentats de gent que s’hi troba bé, a la zona de confort. Han decidit passar l’estona llegint un llibre. Són casos perduts.