Tracte comercial?

De vegades em costa trobar la inspiració en el moment de redactar la columna quinzenal i sovint em decanto o bé per fer una crítica de fets polítics o per parlar de les nostres meravelloses muntanyes. Avui, però, fugiré dels meus temes de predilecció i us explicaré el que em va passar fa uns dies. Dissabte passat vam fer una excursió molt maca amb un grupet d’amics, ja que sortint de Grau Roig vam anar fins a la vall d’Incles amb esquís de muntanya, passant pel pic de Maia, Port Dret, el pas de les Vaques i Siscaró. Un recorregut molt recomanable per a qui no el conegui. Després d’unes hores d’esforç i amb el cap ple de paisatges magnífics vam decidir buscar un bar per prendre alguna cosa. I com que feia un dia fantàstic vam optar per un local del Tarter, a peu de pistes, molt conegut per les seves festes après-ski i la seva immensa terrassa de fusta. Hi vam arribar cap a les 15.30 hores i, malgrat que la terrassa estava força plena, vam trobar ràpidament una taula per seure. La primera sorpresa va ser quan van passar comanda, ja que la cambrera ens va avisar que no podien servir menjar a fora, només begudes, quan la major part dels clients menjaven tranquil·lament hamburgueses, patates fregides, etcètera. La segona sorpresa va arribar pocs minuts després d’haver estat servits (només begudes, evidentment), ja que el personal ens va avisar que havíem de marxar ràpidament, que havien de treure les taules i les cadires de la terrassa (per preparar aquella famosa festa après-ski, suposo). Sincerament, crec que el tracte que vam rebre aquell dia (el meu grupet d’amics i tots els turistes presents, ja que el personal del local va actuar de la mateixa manera amb tothom) perjudica doblement. En efecte, més enllà de les maneres de fer d’aquest local, que li són totalment perjudicials (en el meu cas no m’hi tornaran a veure), també queda afectada la imatge que ha de donar un país que es promou com a destinació turística per excel·lència.