Urbanisme i gènere

La teva ciutat, districte, barri, escola... està dissenyat amb perspectiva de gènere? En el disseny d’un espai determinat s’ha tingut en compte que els homes i les dones en fan un ús diferent i, per tant, els espais s’han d’adaptar a necessitats diferents? Hi ha itineraris a llocs de la ciutat o escola (discoteca, biblioteca...) que consideres perillosos, per on no passaries sola o que simplement evites? Et sents insegura anant sola en determinades línies de transport i a determinades hores de la nit o matinada?

L’urbanisme és quelcom que materialitza determinades concepcions de l’espai públic i privat i del seu ús, i també replica els patrons patriarcals. En pocs casos es tracta o es concep un urbanisme amb perspectiva de gènere i, encara menys, es parla directament d’urbanisme i violència de gènere per poder gaudir d’una ciutat per a tot­hom i també per a les dones. La gestió i el plantejament urbanístic tenen relació amb la societat i la cultura de cada període històric. Els espais, els llocs i els paisatges tenen uns significats i uns valors que des de l’urbanisme s’intenten adaptar a les necessitats de la ciutadania. En relació amb les accions que s’estan duent a terme en l’actualitat, fora de les nostres fronteres, en perspectiva de gènere, destaquen la creació de mapes de ciutats prohibides. Mitjançant aquests mapes s’ identifiquen els espais insegurs que resten mobilitat i llibertat per transformar-los en espais més segurs a través de l’urbanisme. Implicar la ciutadania en el planejament urbanístic de la ciutat reverteix en el fet que aquesta cuida i assenta els espais com a propis. En definitiva, encara que el disseny urbà i el plantejament urbanístic no poden, per si sols, canviar les situacions discriminatòries que es donen a les ciutats, mitjançant l’aplicació d’un urbanisme inclusiu es pot contribuir a crear espais vius que augmenten el benestar i la seguretat de la població.