Doncs, dorm, idiota!

Cal advertir que hi ha dues coses fatals pels qui ens aixequem d’hora. I quan dic d’hora, no vull dir ni les 7 h, ni les 6 h. Fins i tot, ni les 5 h. D’hora és d’hora, molt d’hora. D’horíssima, vaja. Insultantment d’hora pels comuns dels mortals. El punt en què la senyora Marsol et fa plena confiança per donar-te les claus de la parròquia i activar allò de posar els carrers amb els companys matiners del servei de neteja, que són uns cracs, per cert. Les coses fatals, sobretot, són dues. Una, l’insomni. El dia, o dies, que no pots dormir, tot i tenir totes les ganes del món, i no hi ha manera humana, per molt que t’hi posis bé. I la segona, quan somnies i no descanses com caldria. Aquesta setmana ha estat un exemple del segon cas. El tema del somni i/o insomni torrapipes. El rellotge va, a poc a poc, acostant-se a l’hora de llevar-se i jo somniava coses que em posaven els cabells de punta. Veia una consellera que rajava, a sac-pac, del tema casino, però començava per reconèixer que no s’havia llegit el plec de bases. Excuse me? El raje és pel fet en si, o per la proximitat de les eleccions, no? Veia alguns consellers i ministres que polemitzaven a les xarxes, per tant, de forma oberta, mentre es desenvolupava una sessió del Consell, la darrera de la legislatura. Una sessió lleugera, per cert. Va ser de traca i mocador. Que si tu, que si jo, que si has tingut vuit anys per fer, que si estàs mentint... Veia també partits que asseguraven que hi serien el 7 d’abril, però que ara deien que potser no hi podrien ser per manca de signatures de suport. I per acabar, les llistes. Les nacionals, sobretot. Tema de somni xaxi-piruli. Van dir que serien set, però ara potser no seran set, ja que potser alguna no pot aconseguir el 0,5% del cens mínim en signatures de suport. Ai mare, pot ser que esperem a saber-ho segur abans de somiar o especular. Somniar és involuntari. Especular, no, oi? Doncs, dorm, idiota!