Qualitat versus quantitat

Deia en aquest mateix espai fa un mes que, sense malmetre el nostre marc institucional, és necessari fer exercicis d’enfocament qualitatiu. I ho deia en aquest ordre perquè estic convençuda que el nostre país té més i millor futur si sabem mantenir l’actual Coprincipat. Perquè el Coprincipat és una qualitat major per si mateix de la nostra realitat i existència. I, a més, si la sabem aprofitar adequadament ofereix una via per assolir part de la transformació qualitativa que requereix Andorra.

En unes quantes hores coneixerem els candidats a conduir el país els propers quatre anys. I tant de bo els programes electorals que seguiran no facin sols plantejaments a curt termini o inassolibles, quan no contraproduents. Sinó que enfoquin previsions de futur amb pragmatisme. El mateix pragmatisme que ha guiat els andorrans al llarg de la història. Aportant solucions concretes però segures i realitzables, sense posar en perill ni les institucions ni la independència econòmica de l’Estat andorrà. Entre altres, definint estratègies de creixement sostenibles, i no improvisades ni de simple conjuntura. Comprometent-se a fer les inversions amb previsió en el temps, transparència i regularitat. Ampliant la qualitat de vida dels ciutadans d’Andorra. Considerant que la superfície habitable és finita, com també els nostres recursos, tant els naturals, com l’aigua; com els econòmics i altres.

A final del segle passat, es van realitzar diversos estudis per determinar fins on podia créixer el nostre país en tots els sentits. Caldria pensar-hi de nou i determinar, també, com hem de créixer.

És el moment de ser exigents amb nosaltres mateixos, esforçant-nos a posar en valor les nostres particularitats. I de deixar de copiar models que no s’ajusten gens al nostre. Essent agosarats en la qualitat, i alhora moderats en la quantitat, i potenciant, i no ofegant, les petites i mitjanes empreses andorranes.