El nom del porc!

Febrer a punt de caure, tancats en caixes cors i àngels i fora dels vidres la paraula amor, Cupido, l’àngel que posa cara a Sant Valentí, marxa com va arribar: sobrevolant-nos a uns quants peus d’alçada i amb un sobrepès que posa en dubte la llei de la sustentació. És conscient del nostre desinterès, no suporta l’argument “jo soc més de Sant Jordi” i, enguany, a més, a l’aparador ha compartit espai amb un enorme cap de drac, la disfressa del Wu long, la dansa que celebra l’any nou xinès, que el calendari lunisolar ha situat prop de la diada de l’amor. Si li és difícil competir amb l’heroi nostrat que exhibeix valentia amb cota de malla, ara la globalització –el mateix mecanisme que el va precipitar al nostre espai aeri– el canvia per fanalets, bambús i escrits amb caràcters xinesos.

L’any nou, la festivitat més celebrada del calendari xinès, marca l’inici d’un any astrològic associat a un animal que determina el caràcter dels nascuts en aquell període. Qui neixi a partir del 5 de febrer ho farà en l’any del porc i serà educat, decidit, sensual i treballador, però amb una apatia que el predisposarà al sobrepès. Ser porc no és pas dolent –sempre serà millor que ser rata o serp!– perquè ens és un animal culturalment proper que dona moltes alegries, si més no després de la matança.

Per parlar amb propietat, però, caldrà recuperar lèxic. Si el primer que preguntem a algú que espera un fill n’és el sexe, ara tocarà distingir entre porc i truja. Si en ve més d’un, serà ramat, i més d’una, trujada. Res de plors, garrinaran o porcellaran, i s’ha acabat l’amorós nino o nina, millor gar­rinet, porcellet o marranxó. Que es preparin que els donaran més feina que un porc solt, però ja se sap que a qui no mata porc, ningú li dona botifarres, i al pitjor porc, la millor gla, que a qui Déu vol bé, la gossa li pareix garrins. Paciència, que el porc sigui xic o sigui gros, vuit llonganisses duu al cos.