Candidatures EG-2019

Un element que marcarà, de ben segur, les pròximes eleccions generals és el gran nombre de candidatures. Un país amb un cens electoral de poc més de 27.000 electors ha estat capaç de presentar 7 candidatures nacionals i 24 de territorials. Aquest fet podria ser un reflex de la gran implicació dels andorrans en la política o de la sana democràcia del país, però personalment em venen al cap altres lectures. Algunes llistes semblen fruit de simples personalismes, de competicions entre formacions per veure qui ha estat capaç de presentar més llistes ter­ritorials. Una simple disputa entre certs candidats declarats rivals després d’anteriors trencaments o desacords. Alguns no s’amaguen de la visceral estratègia, i altres es mostren orgullosos d’haver aconseguit tantes llistes territorials partint de zero. I on és, en tot això, el treball pel país? On són les estratègies per aconseguir el suposat canvi de color polític que persegueixen aquestes formacions? Realment s’han centrat a buscar noves propostes per tirar endavant el país? D’aquí a uns dies podrem veure què presentaran totes les candidatures en els programes electorals i observarem si realment tots aquests postulants han tingut la capacitat de presentar unes línies ben diferenciades les unes de les altres. Una vegada passades les eleccions i si finalment totes aquestes formacions polítiques aconsegueixen representació al Consell, caldrà veure si tindran la capacitat d’unir esforços per treballar en clau de país o seguiran amb el mateix treball individualista. Finalment, amb un nombre tan considerable de candidatures, podríem pensar que augmentarà la representació i participació dels andor­rans a les pròximes eleccions. Però quantitat no sempre és sinònim de qualitat, i passades les eleccions ja veurem com queda la desafecció dels andor­rans a l’hora de votar i si realment els ciutadans han recuperat la il·lusió per la política.