Canvi polític?

El dia 18 es va dissoldre el Consell General. Estem en temps de grans i il·lusionadores promeses. La nostra vida serà ideal a partir d’ara, ja que es portaran a terme totes i cadascuna de les coses que no s’han fet en vuit anys. Indubtablement, el partit polític que ha governat no podrà proposar un programa innovador, sinó de continuïtat, per finalitzar tot allò que va prometre a la seva legislatura. No cal ja ni parlar d’un inexistent sistema de pensions digne, ni de casinos, heliports, edificis emblemàtics, ja que ni tan sols l’anhelada i promesa inversió estrangera ha compensat la pressió fiscal a la qual s’ha sotmès els ciutadans. Si em permeteu, no puc deixar de dir que es va prometre un acord amb Europa coherent amb la nostra història, que ha resultat un fracàs absolut, ja que sobre la base d’unes negociacions del tot opaques, s’ha arribat a accedir a uns acords que sens dubte debiliten la nostra sobirania. No hi pot haver una correspondència bilateral igualitària, sinó que és del tot imprescindible establir una equiparació d’acord amb les nostres dimensions i particularitats, una reciprocitat ponderada. També es prometia que el Govern seria l’instrument facilitador de les reformes legislatives, laborals, sanitàries i socials, com a àrbitre i sobre la base del diàleg, però a la pràctica s’ha abusat d’una majoria legislativa que ha procedit aprovant normatives de manera unilateral i al marge dels col·lectius afectats. En canvi, reformes tan bàsiques i necessàries (també promeses) com la reforma de la Llei de la contractació pública... Per què no s’han portat a terme? On és la legislació òmnibus per eliminar la documentació i els tràmits innecessaris? Per què tot i congelar un trienni dels funcionaris i reduir les seves jubilacions ha augmentat la despesa de personal de l’administració? Per què s’ha procedit a dirigir els departaments de l’administració contractant personal de relació especial? Preguntes que sens dubte esperem que tinguin resposta en el proper programa electoral.