Ja tornem a ser al ball

La setmana passada van quedar formalment tancades les llistes que concorreran als comicis generals del proper 7 d’abril.

Fins a l’últim moment, com és habitual, va haver-hi un ball de noms com a possibles candidats.

A cals Liberals, com a la resta de cases, i ho dic amb coneixement de causa, també vam tancar les candidatures poc abans del tret final.

Al meu parer, ha estat encertat esperar, per obtenir el màxim consens i la millor proposta possible.

M’ha sorprès, però, que gent que és suposadament activa quant a la política nacional, sigui pel mitjà que sigui, i que sovint sol mostrar el seu desacord o simplement opina dels diferents aspectes de la gestió diària de l’administració, quan arriba el moment i podria demostrar tot el seu bon saber fer als ciutadans, defugen de ser partícips de qualsevol formació política que concorre a les eleccions, per intentar ser els governants i executors dels seus idearis.

Personalment, penso que en algun moment de la nostra vida, i sobretot per aquells que són més inquiets a l’hora d’aconseguir un país millor, s’hauria de fer el pas i promoure tot allò que se sol difondre, per fer-ho efectiu des del Govern. No sé si és per comoditat o per por però, en qualsevol cas, és una realitat.

És una llàstima que sempre acabem sent els mateixos i que no veiem cares noves pel que fa als llocs més rellevants de les candidatures.

Antigament, a l’època preconstitucional, podien proposar-te a llistes sense el teu consentiment i, si el poble t’escollia, havies de claudicar amb la petició popular.

És obvi que actualment no pots obligar a ningú a fer allò que un no vol fer, però és una llàstima que possibles talents o, d’altres vegades, venedors de fum, no avancin per manifestar allò que podrien aportar a la nostra societat.