Les dones no som ninots

Es compleixen 26 anys de l’assoliment de la Constitució. I crec que continua sent idònia per donar solució als nostres problemes actuals, interns i externs, de país, en definitiva. Solucions que hem d’enfocar amb visió de futur i de preservació d’Andorra, per minúscula, dins Europa, i, encara més, dins el món.

La Carta Magna té molta cabuda i ni de bon tros l’hem utilitzada tota. Al contrari. Ens queden molts deures per fer. Amb el benentès que la firma d’un dels dos Coprínceps és suficient per promulgar una llei i que cap situació, ben gestionada com ho han estat aspectes delicats com les adopcions o les unions civils, en les quals el nostre Coprincipat té una normativa més avançada que la d’altres estats moderns, ens ha de fer perdre les nostres especificitats. De la mateixa manera que s’ha treballat i es treballa en la regulació de l’ús dels teixits humans i de l’eutanàsia, cal regular de manera adequada i al més aviat possible la interrupció terapèutica de la gestació, sense enfrontaments ni generant falses alarmes. Sense incompatibilitat amb el fet de mantenir la prohibició de l’avortament entès com el delicte que recull el Codi Penal, en el marc de la Constitució, que protegeix la vida en totes les seves fases.

Potenciant l’exercici dels drets sense manipulacions ni demagògies. Sense enlluernar les dones ni utilitzant-les. Respectant-les.

En una convivència ciutadana global basada en la igualtat, l’educació i el civisme; sense perdre de vista la humilitat, la prudència i el saber fer andor­rà en el seu bon sentit.

En un país on, avui, fa de bon viure, del qual fa dècades els andorrans emigraven, però al qual, més tard, alguns andor­rans van tornar, i molts estrangers van escollir per venir a viure i s’hi han quedat, aviat tocarà participar als comicis electorals per al Consell General. Serà important fer-ho efectivament, emetent vot vàlid. Per anar fent realitat amb serenor l’Andorra que volem.