Promeses electorals

Estem a punt d’iniciar la campanya electoral i les promeses ja estan a l’ordre del dia. Tots els candidats prometen fer-ho millor que els altres, intentant convèncer els electors sense ideals polítics i guanyar la confiança dels que no tenen el vot decidit.

Els que volen repetir mandat asseguren una nova versió de la seva formació política millorada, renovada, per mirar de mantenir els votants decebuts i, sobretot, per convèncer els que no estan satisfets amb el treball realitzat amb anterioritat. Es comprometen a fer el que no han fet fins al dia d’avui, o asseguren tenir, ara, la clau per resoldre problemàtiques que venen de lluny. Alguns electors de bona fe es convenceran de les noves promeses i tornaran a dipositar-los la confiança. Els més escèptics, però, pensaran que es tracta novament de falses promeses o de solucions que haurien pogut sorgir anteriorment.

Els partits polítics que postulen pel canvi parteixen, d’entrada, amb l’avantatge de no haver promès encara res que no han incomplert. Els electors no tenen cap prejudici com a punt de partida; exceptuant aquells que, malgrat la renovació de persones, mantenen un decebedor record de llunys mandats i posen al mateix sac tots els successors que hi pugui haver al llarg de la història.

Els nous candidats fan sovint promeses molt atractives, sobre problemàtiques que afecten de ple els ciutadans i que poden il·lusionar els electors que esperen un real canvi. Cal recordar, però, que aquestes propostes es conceben sense el total coneixement de la situació real i tenen el risc de ser inassolibles.

La campanya ha de servir per discriminar les propostes que són simples promeses electoralistes, inassolibles o fruit d’una improvisació. És un període en què cal reconèixer quines formacions polítiques fan propostes pensades per al bé comú, decisives per al futur del país, coherents, viables, i desperten la il·lusió i confiança per a dipositar-hi el vot.