Parlem de poesia

El Dia mundial de la poesia se celebra cada any el 21 de març per commemorar una de les formes més preuades de l’expressió i la identitat lingüística de la humanitat. Totes les cultures i tots els continents al llarg de la història de la humanitat han practicat l’art de la poesia, l’art de l’escriptura a través de la mateixa. La poesia és una manifestació, una expressió escrita, un gènere literari per obrir les portes a la bellesa o el sentiment fet vers o prosa. La poesia és la paraula que surt del sentiment i l’ànima del poeta. De fet, la poesia, a vegades, defuig dels llibres per niar pels carrers, buscar el silenci o el soroll, aquella olor o llum que inunda la ment del poeta per crear vida a través de les paraules escrites. Aristòtil deia que la missió del poeta no és com explicar les coses que realment han succeït, sinó com narrar aquelles coses que podrien estar d’acord amb la versemblança o la necessitat que esdevingui una realitat, i el poeta sirià Adonis diu: la poesia d’avui en dia intenta explicar el món actual, que estimem, que creem i en el qual creiem. És un espai de llibertat per expressar la bellesa. No hi ha diferència entre poesia i poesia, la diferència és entre poeta i poeta.

Hi ha persones que pensen que la poesia corre el risc que s’entengui com quelcom d’inútil i superflu com pot ocór­rer amb l’art en general. Les persones que ens agrada la poesia segur que en algun moment de la nostra vida hem plasmat en vers o en prosa els nostres sentiments, aquells que tenim tancats en algun calaix o arxiu en el nostre disc dur emocional, el nostre cervell, i sigui quin sigui el detonant de cop se’ns acut un tor­rent de sentiments amb una necessitat imperiosa de plasmar-ho en un paper. Si esteu disposats i teniu la necessitat d’escriure poesia, penseu en un assumpte que us provoqui un sentiment i poseu fil a l’agulla, ja que, com deia Félix Grande, el mal aprenent de poeta és el que es queda curt, les paraules, mai.