Tirania, oligarquia i demagògia

Potser ja heu endevinat que avui aquesta columna farà una remissió a l’èpica obra d’Aristòtil titulada Política. Un estudi sobre els diferents règims polítics de les polis gregues que segueix de plena actualitat. No hem inventat res. L’Estagirita estableix que el governant tirà es regeix per tres principis bàsics, com són que els ciutadans han de pensar poc, sembrar la desconfiança dels uns amb els altres i impossibilitar l’acció ciutadana. D’aquesta manera, el filòsof grec afirma que les tiranies es derroquen amb la ciutadania pensant, amb fe en si mateixos i amb la força de la unió, ja que el tirà no vetllarà pel bé comú i no escoltarà les demandes ciutadanes perquè no veu la població com a igual davant la llei. En definitiva, la tirania és una forma de govern arbitrària, en la qual no es busca defensar els interessos generals, sinó tan sols els interessos d’uns quants. Aquesta defensa dels interessos particulars dona lloc a l’oligarquia, el domini de l’Estat per part de les persones amb més poder. Realment... Aquest govern de prohoms és el que volem per al nostre país? Em permetreu que ho dubti. L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de conèixer l’opinió d’un padrí del nostre país que em va fer un resum del que pensa que està passant. Estava indignat perquè havia de viure cada mes amb cadascun dels seus fills després de tota una vida treballant. Em va dir que actualment els rics són més rics i els pobres són més pobres. I no hi puc estar més d’acord. A aquest fet s’hi pot afegir tota la demagògia que vulguem, plantejant solucions ràpides i a correcuita a problemes molt greus que no s’han afrontat durant vuit anys, però... el que en tot cas ha quedat palès és que el nivell impositiu del ciutadà (del carrer) ha pujat moltíssim, les pensions no són dignes, el tema de l’habitatge és real i molt preocupant, i tenim una economia deficitària gràcies al desbaratament dels cabals públics per la despesa en estudis i obres dels grans projectes que es van prometre i que mai van arribar... Insisteixo... Pura demagògia.