Europa

Andorra forma part íntegra del continent europeu i està enclavada entre dos Estats veterans de la UE. Els lligams naturals, els intercanvis comercials són clau i cal vetllar per mantenir un equilibri estable que garanteixi la nostra permanència vital i activa a Europa. Tenim un gran acord duaner vigent des de l’any 1990. Hem d’implementar més acords profitosos. Sabem que sí que s’hi està negociant, no sabem el què i el com s’hi està negociant. Els negociadors es comporten amb opacitat i això no genera confiança al ciutadà. I aquest és el quid de la qüestió!

Unes negociacions d’aquest calat, on ens juguem ras i curt el futur d’Andorra, mereixen una preparació, una aproximació plural als dossiers. A les alforges d’aquest viatge hem d’anar-hi amb el llistat dels nostres interessos per defensar-los. Degut a l’avinentesa de les EG2019, gaudim d’una oportunitat immillorable que ens brinda la contesa electoral, ja que gairebé tots els grups polítics mantenen el mateix objectiu: l’acord d’associació amb Europa. A la UE solen reclamar l’homogeneïtzació sistemàtica dels drets i deures dels socis, doncs haurem de defensar les nostres especificitats, amb el traçat de les línies vermelles. Entenc que l’endemà del 7A, totes les forces representades al Consell General hauran de practicar un exercici de front comú, per aconseguir la quadratura. Aprofitem aquesta circumstància i allunyem-nos dels egoismes fent equip d’Estat, colze a colze, vers Europa. El camí comença a casa, on hem de redactar i consensuar plegats un inventari dels nostres interessos comuns. Aleshores anem a la UE amb una sola veu, una comissió mixta ad hoc plural i representativa de l’arc parlamentari i del govern. Les guerres que emanen dels idearis, majories, aliances, personalismes, les deixaríem pels nostres afers domèstics que evidentment no menysvaloro, també cabdals. Llàstima que estic relatant una utopia. Però, i si m’equivoco?