Vuit mesos i som-hi de nou

El món ha començat a girar de nou després de les eleccions, però encara ho fa molt lentament. Sembla que mandregi. Hi ha motiu, òbviament, per aquest fet. No activarà el moviment complet fins que no es defineixi allò que va decidir el ciutadà. Caldrà pactar. Sí o sí. És com si els electors s’haguessin agafat a la paraula dels elegibles quan aquests insistien que la voluntat d’allargar la mà era un fet i que res no passaria sense una dinàmica de consens. Que no es posaria en risc la governabilitat, ja que s’han d’afrontar reptes que només es poden encarar des d’aquest tarannà conciliador. Voleu consens? Doncs, apa, demostreu-nos-ho. No és estrany que, més enllà del cansament físic i l’esmussament mental de tots, calgui un marge prudencial per analitzar els resultats, sobretot la lletra petita d’aquests. Les diferents comparatives entre els vots a la nacional de cada parròquia i els atorgats a les llistes estrictament territorials donen informació cabdal de cara al futur a les diferents formacions. I això vol temps, sobretot per allunyar-se del fragor de la batalla, i tenir la perspectiva suficient per acceptar que les decisions, quant a aliances, candidats escollits, tipus de campanya, etc., han estat la raó dels resultats obtinguts. Estic totalment d’acord amb els qui diuen que la proximitat temporal de les dues cites amb les urnes d’enguany fa que la segona estigui absolutament condicionada per la primera. Per això és tan important saber interpretar el comportament ciutadà del passat diumenge en la seva votació parroquial i nacional. Perquè d’informació sucosa i aprofitable n’hi ha, i molta. Us convido a fer-ho i veureu que, una vegada analitzat en profunditat el comportament del votant, algunes de les conclusions extretes en una primera lectura dels resultats potser ara serien diferents. I més encara quan el component de tirada personal pot ser mínim al mes de desembre, atès que cinc cònsols no poden optar a la reelecció.