El poeta traduc­­­tor de mons

Quan arriba abril, encara que no es vulgui, qui no pensa en un llibre? El que regalarà el Dia del Llibre. El que li agradaria rebre.

Per als editors no deixa de ser un mes important, ja que sovint les vendes que proporciona permeten poder donar nous títols, nous autors, noves versions…

Enguany, a casa nostra, Límits ens ofereix la darrera novel·la de Robert Pastor; Editorial Andorra tradueix Alcanadre, de Joan Peruga, al castellà; Anem Editors opta per fer reviure Borís I, rei d’Andorra, d’Antoni Morell, en una flamant edició de butxaca o encara, la Societat Andorrana de Ciències posa a l’abast dels lectors els títols L’economia de Muntanya al Pirineu i 150 anys de la Nova Reforma... i me’n deixo.

Vull fer esment, però, d’un altre recull. Ens ve de fora i, alhora, ens ve de dins: Estilites d’Andorra.

És un poemari de Manuel Montobbio, ambaixador d’Espanya a Andorra durant quatre anys. El diplomàtic espanyol acostuma a escriure sobre el país on és destinat. Es tracta doncs de la continuació d’una manera de fer pròpia i la seva petjada andorrana és, doncs, a una etapa més del seu caminar.

És l’obra de Jaume Plensa instal·lada a l’espai Lídia Armengol d’Andorra la Vella, Set poetes, que li ofereix suport inspiratiu i que es metamorfosa en Estilites d’Andorra del poeta. Mirada entranyable, sense cap dubte, íntimes vivències de les quals ens fa part sense massa reserva, reflexions sorgides dels seus diàlegs interns, del seu intercanvi amb la terra que va acollir-lo, de la seva recerca de l’ànima…

Senzilla i entenedora la imatge de la qual parteix tot el poemari:

No surt a Andorra / cada dia / una vegada / el Sol / sinó dues…

No només hi ha una manera de veure les coses, no només és vàlida la primera lectura que es té de quelcom. Que bo fer-ne una segona, profunditzant en els detalls, entenent-ne l’essència… Només així, un traductor de mons pot donar una imatge el més fidel possible de qualsevol realitat.