A dues voltes?

Ja hem passat les eleccions generals amb el nostre particular sistema electoral. A la circumscripció nacional, el sistema proporcional de “resta més elevada” és un procediment poc qüestionable que atorga proporcionalment els 14 consellers. No passa el mateix amb la circumscripció parroquial, on els dos consellers se cedeixen a la candidatura més votada encara que la majoria dels electors es decantin per altres opcions. Mantenint la premissa de concedir dos consellers de cada parròquia al Consell, què passaria a les territorials si el nostre sistema fos a dues voltes com a França?

Al país gal, quan una candidatura obté més del 50% dels vots, ja es proclama guanyadora a la primera volta. Hauria estat el cas de Canillo i la Massana. La resta de parròquies haurien necessitat una segona votació on només passarien els candidats que superen el llindar del 12,5% de representativitat, segons el model francès. A Encamp, Ordino i Escaldes-Engordany haurien passat els demòcrates i d’Acord. A Sant Julià quedarien les tres formacions polítiques. A la capital la jugada restaria entre demòcrates, d’Acord i SDP, descartant la terceravia.

Una segona volta sol fomentar el vot útil, deixant de banda la preferència ideològica. En aquest hipotètic escenari, i tenint en compte que les formacions descartades en la primera volta eren més aviat partidàries d’un canvi, s’hauria pogut donar un nou escenari a Encamp i Ordino i hauria donat molt probablement la victòria a d’Acord. A Escaldes-Engordany i Andor-ra la Vella, s’hauria possiblement reafirmat la victòria de les candidatures guanyadores.

Un sistema que hauria canviat de ben segur l’escenari i possiblement afavorint el resultat a favor d’un canvi. Un canvi desitjat per la majoria d’electors però dispersat en el gran nombre de candidatures.

Tot això només són elucubracions d’un sistema electoral que no tenim però que seria interessant considerar per tenir un model més democràtic.