Temps de ressaca

Si em permeteu utilitzaré aquesta frase per fer referència al període postelectoral. Temps d’anàlisi, incerteses i elucubracions. Gent més relaxada i, per sort, més temes de conversa al carrer. Desprès de la tempesta arriba la calma. Ara toca fer quinieles per endevinar les parelles del ball del Consell. Tot està per veure, ja que calen aliances per governar. De fórmules, moltes, però el que és clar és que no poden decaure els propòsits i bones intencions que dominen les campanyes polítiques. No falto a la veritat si afirmo que tots i cadascun dels partits han introduït als seus programes electorals diferents propostes que poden millorar la vida dels ciutadans, de les institucions, el transport o del medi ambient. Per tal de millorar el país, en definitiva. Sigui com sigui, les propostes o promeses electorals no es poden quedar en no res. S’han d’actualitzar i portar a terme, fins i tot, introduint les que, tot i no ser pròpies d’un partit polític, poden contribuir a enaltir el país. Totes les queixes, suggeriments i angoixes de la població han tingut via directa amb els futurs governants. Ara com ara aquests darrers coneixen de primera mà que és el que no funciona i tenen l’obligació d’arreglar-ho, o com a mínim d’intentar-ho... A punt d’iniciar-se la vuitena legislatura, desitjo sincerament que hi hagi un diàleg clar i sincer entre els diferents grups polítics, un requisit bàsic en una democràcia sense majoria absoluta. El que sí que tinc clar és que, sense dubtes, existirà una estabilitat política basada en l’equilibri de les forces votades. No pot ser d’una altra manera. Els comentaris, declaracions i comunicats que posen en dubte aquest extrem, únicament, creen una alerta del tot innecessària en el moment polític actual. Així, afrontem aquesta nova etapa amb energia, il·lusió, i ganes de contribuir a canviar les coses que, o bé no funcionen, o be es poden fer millor.