Cambreeerrr, una de zones!

Després de la marató fins al 7-A, se n’han vist de tots els colors als programes. Entenc que programes fets a correcuita esdevenen un brain storming moltes vegades poc digerible.

Deixant de banda la moneda pròpia, els andosins, no voldria faltar al respecte a ningú, em va sobtar la fèrria defensa de la proposta de creació de dues zones franques per dos partits, inclús en dialèctica batalla per qui era el titular de tan singular iniciativa programàtica electoral.

Primer cal explicar d’una forma planera què és una zona franca. És un espai físic en què es poden tindre mercaderies sense haver pagat encara les taxes, pot ser el TEC europeu, tarifa exterior comuna, vàlid des del 1991, que varia depenent del producte, o l’IGI, IVA, TVA, etcètera, fix en cada país. Així, a una empresa que emmagatzema i exporta no li cal pagar i recuperar les taxes. Aclarit aquest tema, des de fa molt temps al nostre país pots demanar a la duana andorrana una zona al teu magatzem com a zona franca. La mercaderia que entri i surti serà controlada pels serveis duaners, ja que la sopa d’all ja està inventada i en funcionament. Afegir que totes les grans zones franques del món estan sempre ubicades a llocs on hi ha transport terrestre, marítim, aeri i ferroviari. Òbviament ha de ser així per tal que els costos de transport fins a la zona franca i exportació no esdevinguin insuportables per ser competitius. Andor­ra quedaria doncs descartada com a zona franca llaminera per les grans empreses. Remarcar també que una empresa andorrana pot tenir mercaderia en una zona franca fora d’Andorra, això és interessant, però ja està vigent des de fa anys, en argot mercantil s’anomena triangulació.

Sento decebre els dos partits que la portaven al seu programa, UPA i DA, aquest últim és el que actualment governa amb bons càrrecs de confiança, i si possiblement torna a governar amb tan poc criteri ja ho sabeu, ens veiem a l’infern...