Sexe oral, sexe escrit

No parlaré de fantasies sexuals ni faré cinc cèntims de les meves arts amatòries. A diferència del meu darrer article, no utilitzaré el sexe com a captatio (avui no es folla!), col·loquialismes (malgrat venir-me’n molts al cap, cony!), ni llatinismes que vesteixen el sexe oral d’alta cultura (res de fellatios!). Si llegeixes aquest article pel titular, has estat víctima d’un pescaclics.

El terme pescaclics és l’opció catalana al manlleu anglès clickbait. Clic, d’origen onomatopeic, descriu la pulsació en el ratolí d’un ordinador per tal de validar una ordre, i el substantiu bait es pot traduir per esquer. El català, però, ha optat per l’acció de pescar malgrat l’esquer, més enllà del menjar que fa de reclam al peix, és també allò que atrau, excita i desperta el desig. Traslladat a la premsa, potser és més encertada l’opció dels anglesos, que fins i tot han batejat els titulars que actuen com a reclam de lectura com a ckickbait headlines, titulars pescaclics. Només cal un cop d’ull a la premsa digital per comprovar que aquí també som força hàbils en aquest estil de redacció.

L’objectiu d’un pescaclics és captar l’atenció d’un lector digital que sobrevola notícies i que, més que llegir, rastreja informació. Així, el titular ha de tenir prou força per actuar de reclam i es pot permetre el luxe d’ajustar-se de forma esbiaixada a la notícia perquè el que compta és l’estadística. El lector és una font d'ingressos, i no perquè pagui directament allò que llegeix sinó perquè acaba consumint allò que no buscava, publicitat, convertint el seu clic en moneda d’ús cor­rent. En premsa, però, a diferència d’altres continguts no informatius, el problema dels pescaclics no és només que ens informin de fets força irrellevants per vendre’ns un creuer per la Mediterrània. L’autèntic drama és que fan ombra a informacions que caldria que llegíssim atentament. Desinformats però feliços, ben banyuts i a pagar el beure!