Generositat?

La setmana passada totes les televisions del món van retransmetre l’incendi que va devastar la coberta i part de la catedral de Notre-Dame de París. Una tragèdia, ja que en poques hores es van reduir a cendres prop de 900 anys d’història, i un dels monuments més conegut i visitat del país veí. L’endemà, quan tot just s’acabaven d’extingir les darreres flames, ja arribaven les primeres promeses de donacions per a la reconstrucció, i en menys de dos dies ja s’havia recaptat prop de mil milions d’euro. Entre les donacions més importants cal destacar les de les grans empreses, com LVMH (200 milions), la família Pinault o Total (100 milions cadascuna), Bouygues (10 milions), Michelin, Crédit Agricole, Disney, etcètera. Aquesta generositat (escandalosa al meu parer) no està, però, exempta de crítiques ni de controvèrsia, ja que aquestes donacions no deixen de tenir com a finalitat la salvaguarda del patrimoni, quan existeixen altres urgències de caire més social que no es beneficien d’accions solidàries semblants. Personalment, com a ésser humà dotat de certa sensibilitat vers els problemes que pateix actualment la nostra societat, em costa entendre que empreses o persones físiques puguin prometre donacions milionàries per a la reconstrucció d’un edifici (tan simbòlic com sigui) i ni es plantegin fer les mateixes aportacions per ajudar els exclosos de la societat (qui sap quantes famílies viuen actualment sota el llindar de la pobresa al món i quantes viuen al carrer en condicions molt adverses), la recerca (per ajudar la ciència a combatre malalties), l’educació i la malnutrició als països en vies de desenvolupament, la lluita contra la desforestació i el canvi climàtic, i moltes altres causes que mereixerien alguna ajuda econòmica. Crec que aquest exemple mostra perfectament que estem perdent de vista quines són les prioritats reals i urgents, en què hem d’invertir els nostres esforços.