Els llibres oblidats

Ara ja passat Sant Jordi, m’agradaria parlar dels llibres oblidats, d’aquells llibres que o bé ens han regalat sense tenir ni idea dels nostres gustos literaris o que es compren embriagats pel frenesí literari del dia de Sant Jordi, aquells llibres abandonats i oblidats en una prestatgeria esperant que algú amb ànima i vocació de lector n’agafi algun, l’obri, passi les pàgines encuriosit per saber a quin món construït per un escriptor o escriptora entregats noblement a escriure com a autor, llibres fascinants i plens de vida per endinsar-nos i contagiar-nos de literatura. Si ens agrada llegir tendim a evocar on vàrem llegir aquell o aquell altre llibre en concret o com era la coberta, el seu títol, recordar-ne l’argument, el lloc on el vam llegir: una tarda d’estiu al costat del mar, una nit d’insomni o en un llarg viatge en tren. La sensació física de llegir de pensament i emoció, inclús hi ha ocasions que tenim l’oportunitat de tornar a llegir aquell llibre que tant ens va agradar en un moment de la nostra vida, pel simple fet de tornar a llegir-lo, és com obrir un calaix oblidat i que de cop hi trobéssim coses que ni sabíem que hi eren, tornar a passar les pàgines i tornar a descobrir i reviure aquelles sensacions de la primera vegada: l’olor de la brisa del mar, l’escalfor de la llar de foc una tarda de diumenge, una mica de sorra d’una platja entre les seves pàgines, una fulla de tardor o la flor d’un jardí d’un parc qualsevol. Aquella relació amb els llibres llegits, i no oblidats, explica l’existència de les memòries bibliòfiles, aquella relació amb la literatura que tots els éssers humans haurien de tenir, de fet, tant escriptors com lectors tendeixen a fer-se sempre la mateixa pregunta: la literatura té un paper transformador i enriquidor en la formació d’una persona? Bé, jo com a lectora entregada a la causa només puc dir que gaudeixo moltíssim del plaer de la lectura i que a casa també tinc una prestatgeria, no de llibres oblidats, sinó de llibres que m’han donat més vida.