La tirolina

Hi ha notícies que semblen sortides d’una pel·lícula de ciència-ficció. Abans d’acabar l’any, Naturlandia disposarà de la tirolina de sis places més gran i més alta del món. Es tracta d’un projecte aprovat en la darrera assemblea general d’accionistes de la societat Camprabassa. El cost s’estima en 5,5 milions d’euros. 10.000 accions de 550 euros, que de moment es repartiran l’empresa constructora del país que assumirà les obres (30%), Naturlandia (10%) i majoritàriament el comú de Sant Julià, corporació que semblaria que està negociant la venda d’algunes accions a altres empreses o petits inversors. L’empresa encarregada de l’estudi de viabilitat del projecte és molt optimista i preveu bones xifres i, fins i tot, beneficis. D’entrada, la tirolina pot semblar una solució per rellançar o salvar Naturlandia. Però són molts els motius que fan difícil confiar en aquest nou projecte. Camprabassa és una societat que presenta pèrdues en el seu darrer pressupost i segueix acumulant més de 8 milions de deute. La tirolina serà finançada amb capital privat, però també comptarà amb diners públics; i no sembla que les arques de la parròquia de Sant Julià de Lòria estiguin per tirar coets. Caldria analitzar si el comú té la capacitat d’assumir aquesta inversió, sense repercutir en el seu funcionament. Inevitablement la tirolina més gran, més llarga i tan cobdiciosa ens fa pensar en els lamentables incidents del tobogan més llarg del món, el Tobotronc, o en el projecte frustrat del ràfting. Si la voluntat és salvar el parc d’aventures que es troba en una situació tan fràgil, clarament cal innovar; però personalment no crec que la solució passi per una tirolina milionària. Un projecte puntual que no sembla estar emmarcat en cap pla estratègic global per a salvar Naturlandia. El temps ens donarà la resposta sobre l’encert o no d’aquest projecte, mentre s’està a l'espera dels permisos mediambientals pertinents.