El preu de la felicitat

La felicitat no és un estat permanent, és etèria, fugaç, volàtil i efímera. La felicitat no és més que el conjunt de petits moments en què tanquem els ulls i que volem que aquell instant duri per sempre.

No podem confondre felicitat amb estabilitat. L’estabilitat és el control que tenim de les nostres vides dins de la zona de confort, la seguretat que ens aporta no prendre decisions que puguin fer perillar tot allò que hem construït, però sense importar-nos si allò que hem construït realment està funcionant bé, si ens agrada o si podria ser millor.

No puc afirmar que l’estabilitat de les persones conformistes comporti sempre una situació d’infelicitat, ja que la diversitat de pensament, d’actituds i de necessitats, implica que tots som diferents, que no es pugui generalitzar, ni pretendre imposar que el que és bo o desitjable per mi ho sigui també pel veí. Tanmateix, sí que existeixen persones que no són felices amb el que tenen, amb el que fan o amb el que mai han pogut fer, i és en aquest punt on cal sortir del cercle de seguretat. Cal intentar-ho. Ja sigui una feina que ens ajudi a realitzar-nos professionalment, canviar la manera de viure o fins i tot mudar-nos a un altre continent.

Moltes vegades el preu que s’ha de pagar és alt. Fins i tot ens trobarem molt probablement amb la decepció, la pena i la incomprensió d’algunes de les persones que ens envolten, i que no són capaces d’entendre el canvi que necessitem viure, experimentar i sentir. No és gens fàcil, però és una decisió valenta, coherent i necessària que prendrem quan sentim que ha arribat el moment. El preu, per tant, més important que comporta intentar aconseguir el que ens fa falta, moltes vegades, és com ens sentim amb el mal que podem fer a la gent que estimem... Però a la vida sempre hi ha moments difícils que hem d’assumir i superar. Moments que ens posen a prova i que acaben fent-nos més forts.