Les set claus
Pactes per governar
Al nostre país, no tenim per costum haver de negociar amb ningú per poder manar. El sistema electoral està fet de tal manera que es fa difícil no arribar a obtenir majories absolutes. En aquests darrers comicis, per sort, aquest fet no s’ha donat. La força més votada no ha arribat a obtenir els escons suficients per a poder manar amb majoria. Això implica que haurà d’asseure’s amb altres forces polítiques per a poder governar “plàcidament” al llarg de la propera legislatura. El panorama polític si fem una lectura dels resultats del dia 7 d’abril ens ha deixat dues forces clarament per sobre de les altres i dues altres forces en un segon pla que intentaran fer-se escoltar. Curiosament, però, les dues forces minoritàries han obtingut els escons necessaris perquè la formació amb més suports, en aquest cas DA, pugués gaudir d’una majoria en cas de pacte. Per contra, la segona formació, en aquest cas PS, necessitaria el suport d’ambdues forces minoritàries per aspirar a governar.
S’inicien les negociacions per formar el Govern. El PS haurà de lidiar com a mínim amb dues formacions i DA ho haurà de fer tan sols amb una. Cap de les opcions es pot descartar a hores d’ara. Tot i que matemàticament parlant és evident que la formació més votada surt amb cert avantatge. Cal que els ciutadans estiguem satisfets de poder tenir més d’una opció i siguem conscients que la ciutadania aquest cop, sembla que estarà més ben representada. Considerant que l’objectiu prioritari per a tots és el bé pel país i que els interessos de futur i prosperitat de la formació política a la qual puguem estar vinculats passa en segon lloc, caldrà ser prou responsables i honestos per no interposar els interessos secundaris o personals als reals interessos d’Estat a fi i efecte de posar Andorra en el lloc que es mereix i mereixen els Andorrans i ciutadans. Segurament no serà gens fàcil i amb tota seguretat ingrat. Tot sigui pel bé d’Andorra.