El Pressupost

El Reglament i el Procediment post electoral van marcant el ritme polític. El Consell General ja està instal·lat, també la sindicatura i es dibuixen els Grups Parlamentaris. La ciutadania ha decidit i ha volgut una fragmentació amb el seu sufragi que no ha atorgat cap majoria absoluta, retornant la veu i el debat al lloc adequat: el Consell General. Les reunions, transaccions i confrontacions estan obertes. L’articulació d’un Govern estable no serà tasca fàcil. El timing és implacable i així doncs, ara vindran la, o més ben dit, les sessions d’investidura per escollir el Cap de Govern.

L’estabilitat d’un Govern en minoria o probablement multicolor, depèn moltíssim del Pressupost que es confeccioni ad hoc. És la primera prova de foc que haurà de superar l’Executiu. Per coherència, el Pressupost ha de reflectir fidelment tota l’essència d’un programa electoral. Si observem el pressupost vigent, la despesa en la funció pública, en la sanitat i en les subvencions, s’apodera d’un volum del noranta-set per cent de la xifra total, i deixa una minsa participació i protagonisme al capítol inversions. Podem variar aquesta proporció, per abordar les inversions necessàries amb volums financers més significatius? Tenim un Estat prou solidari i social com per actuar i fer variar la xifra en el marc del capítol de les subvencions? Podem augmentar la pressió tributària, sense posar en perill, sense malmetre i descompensar l’economia, el teixit empresarial i la societat civil? Penso que en el decurs de la campanya electoral, en els diferents debats i explicacions des dels grups polítics representats, aquestes preguntes ja s’han contestat abastament i segons l’Executiu que es configuri, el Pressupost s’haurà de modelar en conseqüència. No serà fàcil, davant d’unes postures atrinxerades i situades a les antípodes entre elles. Per tot això, auguro debats duríssims per l’aprovació d’un Pressupost de consens.