Comunicar és part del joc

El nou projecte del Futbol Club Andorra engresca, sedueix i posa el focus d’atenció sobre un equip que, jugant a primera catalana, genera tanta expectació com molts dels conjunts de tercera divisió. L’última mostra, la victòria d’aquest cap de setmana, que a més de situar-lo en llocs de promoció d’ascens i a un punt del primer, es va començar a gestar gràcies al gol de Ludo, un jugador de la casa, internacional i format al país. Fins aquí, tot correcte, de fet, inqüestionable. Resultats gairebé immaculats, joc atractiu i bona entrada al Principat d’un grup de jugadors i tècnics que sap què té entre les mans.

L’únic però a un projecte, que necessita temps per créixer en tots els sentits, és la política comunicativa de l’entitat. A dia d’avui es fa difícil dir quina és i quina estratègia segueix. És gairebé impossible saber si en un partit fora de casa es disposarà de declaracions, fotografies o recursos per poder escriure qualsevol informació i, en cas de poder comptar-hi, saber quan arribaran és cosa de mags.

Qui se n’ocupa actualment té molt poca culpa d’aquest escenari, de fet, n’és l’última responsable, ja que es limita a complir ordres i ha estat una solució que sembla temporal i relativament forçada, però la situació és singular. Les rodes de premsa es convoquen la nit abans i sense temps perquè els mitjans puguem planificar-nos en cas d’haver de compaginar-les amb altres actes, això, amb sort. En alguna ocasió, ens hem trobat sense prèvia d’un partit de sorpresa. Si la política comunicativa es tracta com l’esportiva, és fàcil pensar que aquesta situació canviarà i ho farà en la mateixa direcció que apunta el projecte. Bons resultats i alegries al futbol del país. És innegable que el Futbol Club Andorra s’ha convertit en un nou atractiu per als molts aficionats a l’esport del Principat, però com es diu als despatxos, li manca algun serrell per ser perfecte.