L'escolta, sempre activa

Aquests dies, per raons de feina, he hagut d'aprofundir sobre dos conceptes que, tal com està el pati, em semblen fonamentals avui en dia. L'empatia i l'escolta activa. Tenen un vincle evident, ja que només aconseguirem ser empàtics amb algú si quan l'escoltem ho fem de forma activa. Si l'escoltem i no només el sentim. Pel broc gros s'acostuma a dir que l'empatia és la capacitat de saber posar-se en el lloc de l'altre. Però cal afinar molt la definició per ser precís, ja que, en aquest cas, les generalitats ens allunyen del concepte real. És relativament senzill fer creure a algú que l'entenem, però és molt complicat fer-ho realment. Darrerament, i ignoro el motiu, molts estem notant que la radicalitat i, sobretot, la inflexibilitat són moneda comuna en una majoria dels fòrums d'opinió existents. Potser és un fet que notem ara i no abans només perquè actualment tenim més possibilitats que mai d'expressar-nos de forma pública. I el que hauria d'ajudar a una major amplitud de ment quant a l'acceptació d'opinions alienes, malauradament, està sent només un major enrocament en el punt propi. Alguna cosa hi té a veure el fet de no escoltar de forma activa. No es tracta només de comprendre què és el que diu el nostre interlocutor, sinó també intentar entendre els motius i les raons de fons de la seva construcció. I tot això es pot fer des de la discrepància. Per què no té necessàriament a veure ser empàtic i escoltar activament amb estar o no d'acord. Però si complim les dues primeres premisses, com a mínim obrim la porta a la possibilitat d'acostar posicions i potser, només potser, arribar a un cert consens. Si mantenim el nostre feu a pany i forrellat mai no existirà aquesta possibilitat. Entenc que és necessari fonamentar el pensament propi en bases sòlides, però no és bo caure en l'arrogància de la rigidesa. Si no, el risc evident després d'una cadena de despropòsits és caure en la intolerància.