Seguim amb l'RN-22 tallada

Ja fa més de dues setmanes que l’accés a França per l’RN-22 està tallat i no tenim data clara de la seva reobertura. Les conseqüències d’aquesta situació són dramàtiques per al Pas de la Casa i per a Andor­ra, i posen en evidència la importància que té una bona comunicació amb l’exterior. La nostra dependència amb Espanya i França comença amb la necessitat d’importar tots els productes bàsics, com poden ser els aliments, els medicaments o els carburants. D’altra banda, el comerç i el turisme són dos pilars fonamentals de la nostra economia i depenen, també, d’unes bones comunicacions. En definitiva, sense un bon accés a Andorra l’economia del nostre país trontolla. Cap subvenció de Govern ni cap campa­nya publicitària improvisada poden suplir els beneficis de tenir la carretera amb França oberta. És d’agrair la predisposició del Govern per buscar solucions al problema. Però la gratuïtat del túnel d’Envalira i del bus regular, o les subvencions d’una part de la cotització de la CASS, no deixen de ser la xocolata del lloro. La campanya El Pas de la Casa t’espera per fomentar el consum intern cap a la localitat encampadana és, des del meu entendre, només una forma de desplaçar el consum d’una vall cap a l’altra. En cap cas serveix per compensar les pèrdues econòmiques que suposa el tancament de la carretera. Ja fa massa anys que la carretera d’accés a França necessita una gran inversió. Els nombrosos talls que es produeixen a l’hivern han sigut sempre un signe d’alerta de la seva fragilitat. No s’hi ha posat remei per una manca de consciència de la situació? Perquè la inversió no ha estat una prioritat per als francesos? Per una manca de negociacions entre els dos estats? Sigui com sigui, ara ja tenim l’evidència que tenir una carretera segura és una prioritat per a nosaltres. Esperem que aquesta situació serveixi per desencallar una problemàtica que dura des de fa massa dècades.