L'espera

Estic totalment amb la dita... Qui espera, es desespera. I no em refereixo a la situació d’incertesa que vivim i que sens dubte finalitzarà els propers dies. Avui em ve de gust parlar de les persones que es passen la vida esperant... ser grans, acabar els estudis, tenir una feina, casar-se, tenir fills o més diners. La vida no pot consistir bàsicament a esperar a aconseguir alguna cosa (tot i que sempre s’han de tenir fites). S’ha de gaudir del camí que fem cada dia, viure el present i valorar les coses –no sempre materials– que ja tenim, que de ben segur que no són poques. Parlant d’aquest tema no puc sinó anomenar un llibre molt especial que sempre que torno a llegir redescobreixo, que es diu El poder de l’ara, d’Eckart Tolle. L’autor explica que si en alguna cosa coincideixen els mestres de totes les tradicions espirituals és que només existeix l’ara i l’aquí. En canvi, cada vegada més ens estem acostumant a viure rememorant el passat o imaginant el futur, eludint el fet que la vida es redueix a aquest moment present i ajornant les decisions realment importants fins que “arribi el moment adequat”. El moment adequat és precisament el moment present, en el qual estem, i tot el que ha d’ar­ribar podrà ser o no, ja que la majoria de vegades no depèn de nosaltres, no ho podem controlar.

Tampoc es tracta de plantejar-nos coses que no podem fer cada dia, sinó de ser feliços amb un passeig pel parc, olorant una espelma, amb un somriure o fins i tot cantant en veu alta la cançó que està sonant a la ràdio. Viure el que ens està passant, el moment, perquè aquell instant no tornarà, aquell moment únic que si el deixem, passarà sense sentir-lo.

No es tracta d’alguna cosa que puguem fer de manera automàtica, sinó que a poc a poc i de manera gradual ens hem d’anar acostumant a aturar-nos, respirar, ser agraïts i apreciar tot el que ens envolta. No espereu el futur, el que s’ha de viure és el present.