Llei de Funció Pública

La Llei de Funció Pública, conjuntament amb la modificació de la Llei de jubilació dels funcionaris, ha estat el gran timó de l’estampeta que el Govern de DA ha executat contra tots i totes les persones que des de fa més o menys anys van arribar a un contracte molt específic amb l’administració. Seria normal que qualsevol funcionari adquirís un compromís amb un contractista d’adquirir un habitatge per un valor de 400.000 euros i al cap d’uns anys reconduís el tracte i només pagués 200.000 euros perquè la conjuntura econòmica ha canviat? Doncs això és el que el Govern de DA va fer als funcionaris amb la seva jubilació, convertint els seus drets en expectativa de dret. El se-nyor Toni Martí va convertir la seva paraula d’home d’Andorra en ben poca cosa i va fer que un afer d’Estat que per llei havia d’haver previst una provisió de 400.000.000 d’euros passés a un atracament a tots i cadascun dels funcionaris, funcionaris que mai es van negar a contribuir a participar en el cofinançament de les seves jubilacions, que no té res a veure amb l’expropiació a la qual els va sotmetre el Govern dels millors, el Govern de DA. Si es volien canviar les regles del joc s’havia d’haver fet a partir d’aquell moment i no de manera retroactiva sense consens ni diàleg, si els funcionaris actuessin de la mateixa manera demà mateix compraríem habitatges o vehicles de luxe i aplicant la mateixa regla que va aplicar Govern no importaria el preu, perquè només en pagaríem la meitat. Molts funcionaris es van quedar injustament amb una mà davant i una altra al darrere i recordaran durant molts anys el Govern dels millors. I en plena campanya electoral hem hagut de sentir que el Govern de DA ha estat l’únic a portar solució al problema. D’aquesta manera no van suar gaire, no. Mort el gos morta la ràbia, gran solució, tota l’administració els estarem eternament agraïts.