Les set claus
Missió zero
Bevem refrescos zero i, si som consumidors responsables amb el medi ambient, comprem productes de quilòmetre zero, que evidentment no han estat produïts en el punt a partir del qual es distribueix una xarxa viària, tot i que també rep aquest nom. En cas d’explosió, l’epicentre és la zona zero i, quan l’administració vol tocar el crostó, activa polítiques de tolerància zero. Els estadistes no volen sentir a parlar de creixement zero, però sí de dèficit zero, i, quan parlem de justícia social, les organitzacions que se n’encarreguen persegueixen l’objectiu pobresa zero o fam zero. Lluny de raonaments i càlculs matemàtics, el zero ha arribat a la nostra parla per quedar-s’hi. S’ha popularitzat tant que ja no només descriu situacions que són un punt de partida o un valor nul sinó que funciona també com a adverbi. L’expressió en zero coma, utilitzada per indicar temps, n’és un bon exemple. Si fem salat a una cita, enviem un missatge per dir que arribarem en zero coma, i no ara mateix, immediatament o ja. Si a la cita ens avorrim, tornarem a agafar el mòbil i utilitzarem el zero per quantificar i dir als nostres amics que aquella persona ens interessa zero, és a dir ben poc o gens ni mica. Si tot plegat ens refot, ens aixecarem i marxarem perquè ens preocupa zero què pensin de nosaltres. El zero està de moda i utilitzat així no necessita ni unitat de mesura. I si fos així, quina seria la mesura per valorar l’interès per una persona? Aquesta setmana, ACA i Govern han engegat la campanya Missió Zero Accidents per reduir la sinistralitat a la carretera i quantificar el nombre de víctimes mortals amb zero. Amb sort i voluntat, la campanya acabarà amb un gran OK, que es diu que eren les sigles que les tropes americanes escrivien per informar que no havien patit baixes. 0 Killed, zero morts, OK. Mentre l’interès per una persona no es pugui quantificar en quilos o metres, l’OK sempre serà la millor mesura.